Primer premi per començar l'any, i aquest cop, col·lectiu

El grup de 'Sempre Endavant' em entrat en el present any amb tranquilitat aparent. Enguany no estem fent soroll, ens movem per la pista fent feina, però sense demostrar gaire del que som capaços de realitzar.

Aquesta temporada hem fet uns canvis tant alhora de la planificació general com de la programació de les sessions i tots ens estem assentant encara en aquests canvis. També s'han produït les típiques pors i respectes a canvis de categoria sense creurens gaire les nostres possibilitats i això fa la sensació d'estar perdent un que altre més.

A l'inici d'aquesta temporada, ja vam desestimar, i així ho vam parlar, preparar específicament la pista coberta. L'objectiu inicial era consolidar un òptim nivell físic, fer una bona base a nivell de força i de treball aeròbic on altres temporades es veia interrompuda de cop per voler rendir al màxim a la pista coberta. De totes formes, ara que ja estem ficats plenament en ella, sempre ens mirem les marques que no arriben i ens oblidem que ja hi haviem renunciat a l'inici dels entrenaments.

Fa uns dies el Miquel Domènech, va formar part de l'equip sub-20 masculí al Campionat de Catalunya de Pista Coberta, amb el Club Atletisme Gavà. Ho va fer corrent a la prova dels 1500m.ll. amb un nivell brutal i on ell, va estar a l'alçada de les seves darreres actuacions i que segur milloraran així arribi l'aire lliure. Va acabar amb una marca de 4'32".30.

Crec que ja ho vaig dir en una entrada anterior, que els components que aquest any tenim al grup no disposem de crossistes purs com havia estat més en altres temporades, però vés per on, aquest any arribem al Campionat de Catalunya de Cros Individual i per Clubs i resulta que amb l'equip juvenil masculí acabem en sisena posició, un lloc, malgrat estar de reserves, preferent per poder anar el proper 24 de febrer al nacional de clubs a Oropesa. Tot un premi per un equip que ens falta més convicció i creure'ns el nivell que tenim.

Hem demostrat al circuit de Mataró, que el treball fet a principi de temporada ens ha millorat el rendiment en proves que anteriorment ens costaven més degut a la manca de físic que hem potenciat. I la feina sempre acaba sortint.

El primer del grup va ser el Miquel Domènech, en 43ª posició, seguit molt d'aprop del Marc Solina, 48è i, no gaire lluny d'ells, també el tercer del grup, en Guillermo Egea al 66è lloc.

Pel que fa a més components del grup que també van ésser a Mataró, de joves a grans trobem a l'Elena Villanueva, entrant en 24ª posició de la categoria juvenil i fent una cursa molt intel·ligent adaptant perfectament les seves característiques físiques a les del circuit i anant de menys a més, superant a nombroses rivals segons els kilòmetres avançaven i la duresa del circuit les anava mermant.

Els júniors també van estar allà donant 'el callo'. El primer en creuar l'arribada va ser el Marc Masip en 52a posició i en una temporada on està deixant enrrera les lesions de l'any passat i on poc a poc anirà fent-se un lloc més ampli però en les proves de pista més que en les de ruta i cros. També el nouvingut Joël Codina, que lluny d'espantar-se davant l'avís que estaria en una batalla campal, va voler ser-hi com a component del grup i va comprobar com les gasten en aquest tipus de proves. Va arribar el 61è però demostrant segons van passant els mesos, que el seu grau de forma es va posant cada cop més a l'alçada dels seus companys de grup i que en properes temporades estarà al nivell de tots ells, si no més per endavant. Ganes no li falten.

En categoria promesa, hi va participar l'Irving Motto qui va demostrar com no s'ha de defallir mai en una temporada que no li està sent massa favorable, però no dubta de possar-se les sabatilles i punxar-se el pitrall a la samarreta per tal de formar part d'aquest fabulós equip humà.

Després i com a únic representant del club a la categoria sènior degut a problemes de lesions, jo mateix, que aquest cop sí, vaig poder acabar la competició comprovant els canvis en un circuit de Mataró que es va fer d'allò més exigent i que va estar al nivell d'un Campionat autonòmic. Vaig entrar en una modesta 86a posició però que, com diuen en gastronomia, 'el que no mata, engreixa' i en aquest cas 'tot suma' per preparar la Marató de Barcelona que costa treballar, sobretot en el que fa referència a les rodades llargues. Però això són altres el·lucubracions.