Tots els cadets classificats per la final

Apropant-se ja els Campionats de Catalunya de Promoció, es van disputant les prèvies dels mateixos. Els meus atletes, amb l'empenta de motivació extra que això els aporta, s'enfronten a la possibilitat d'estar entre els millors de Catalunya en les seves modalitats.

El Miquel Doménech, a la prova dels 600 m.ll., demostra estar totalment recuperat dels seus problemes amb els tormells i aconsegueix un segon lloc amb una millor marca personal de 1'29".11, darrera del que és la seva bèstia negra, l'Aleix Ferrer. De totes formes, segur que aquesta temporada encara queden altres confrontacions i segur que en algunes d'elles, el nostre Miquel és capaç de fer veure a l'atleta gironí que la seva superioritat no és tant flagrant. De moment, cap al Campionat de Catalunya a Vic i finalment, a Xàtiva, dins del Campionat d'Espanya de la categoria.

 

 

 

Un altre atleta del grup, el Guillermo Egea, s'havia pogut classificar tant els 1500 m.obstacles com als 3000 m.ll. i a la perxa, havent de renunciar a la prova llisa va demostrar que l'obstacle se li prova de forma excepcional aquesta temporada, classificant-se també per la final amb un temps de 5'10".93 millorant de nou la seva marca personal per quatre segons. Després, amb una prova discreta sobre la perxa, on només va poder superar la marca dels 2,45 metres també li va valdre per passar a la final del proper dia 17. Segur que allà podrà volar més amunt.

Una altre atleta del grup, potser la més pluridisciplinar, la Marta Riquelme, enguany va optar pels 300 metres llisos i es va presentar a la prèvia amb només una competició sobre aquesta distància. Després de renunciar als 5km marxa, va marcar una excepcional marca de 44".13 que la posa la 13ª del rànquing català i de ben segur haurà de patir per passar a la final del Campionat de Catalunya però coneixent a la Marta, de ben segur que ningú donar-la per desapareguda de la final de la cita vigatana. I confiem de plè.

 

 

I la darrera classificada del grup ha estat la Irene Vilà al llançament de javelina que amb 22,26m. ha aconseguit posar-se dins els top-10 del rànquing català.

 

 

 

Ara només queda concentrar-se durant aquestes setmanes en les diferents proves i de ben segur que quan arribi la cita del dia 17 de juny, Vic serà una festa i que em farà ser el més feliç -encara- de portar un grup humà amb aquesta qualitat tant atlètica com humana.

Campions d'Espanya

La nostra visita a Saragossa es va saldar amb la victòria en l'equip femení i en el masculí de la Sel·lecció Catalana. La veritat és que són un grup de noies i nois amb una qualitat excepcional i on segur que d'aquí en endavant ens donaran moltes més alegries. La veritat és que la salut de l'atletisme a Catalunya és molt bo.

Certament, esperant una altre ocasió per acompanyar els nostres nois.

Amb la sel·lecció juvenil cap a Saragossa

Aquest cap de setmana, marxo amb la Selecció Catalana Juvenil d'Atletisme a Saragossa, fent de delegat en la meva estrena en aquestes activitats al Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques organitzat pel Consejo Superior de Deportes. Il·lusionat com si fos jo un dels atletes i és que sempre t'agrada que et proposin coses d'aquestes.

 

Del club marxo amb el Mohamed Zarhouni que disputarà els 1500m.ll. i que gaudeix del lideratge del rànquing nacional amb una marca de 3'59". A veure com li anirà la prova.

 

 

 

També a l'alçada estaré amb un antic alumne d'Igualada, el Marc Sánchez que farà l'alçada amb possibilitats també de dur-se la victòria i tornar a passar dels dos metres.

 

L'any passat, la selecció catalana juvenil la va disputar a Valladolid i en van tornar guanyadors tant en categoria masculina com en la femenina. Esperem que aquest any es pugui reeditar aquest fantàstic resultat. Els atletes ténen nivell suficient per assolir-ho. Ja veurem si tornem amb bones notícies.

I qui s'enrecorda de l'entrenador?

La il·lusió en allò que es fa, és el principal motor per aconseguir fer-ho bé. I si us pregunteu a què bé aquest comentari, ara us ho explicaré.

L'atletisme, o qualsevol altre esport, viu de la il·lusió. Una il·lusió que sovint cau en la obsessió. Aquest és el joc, dedicació i il·lusió, però sense deixar de banda allò que és principal a la nostra vida: estudis, família, feina, etc. Dedicar el màxim de temps, vivint inclús per ell, però sense deixar allò que ens és indispensable.

Quan preparem una nova temporada, els entrenadors, juntament amb els esportistes, ens plantegem objectius, reptes, noves marques, mínimes, etc. Cadascú al seu nivell però per arribar a la satisfacció personal d'una manera o d'una altre i amb la il·lusió. La temporada dura setmanes, mesos i això comporta molts dies de durs entrenaments, sacrificis, dolors, i en molts casos, fins i tot diners, per arribar a allò que haviem somiat a principi de temporada.

 

El problema sorgeix quan la temporada va esdevenint i altres coses van interferint el nostre dia a dia. És allà, quan la voluntat de cadascú sorgeix en un grau més fort, o es dilueix com una bombolla de sabó. Són aquests els moments en que es demostra aquell que realment estima allò que fa, o aquell que ho fa per fer alguna cosa. Dic tot això malgrat els resultats que tingui.

Em venen al cap casos d'atletes que els costa arribar a Campionats de Catalunya però ténen la il·lusió intacta d'entrenar dia rera dia per intentar assolir estar presents en aquests campionats, en canvi, d'altres que malgrat tenir mínimes per Campionats d'Espanya, qualsevol cosa és bona per diluïr-se.

I els entrenadors, que planifiquem, programem i modifiquem aquest dia a dia per fer que els nostres atletes aconsegueixin els seus somnis, que alhora també seran els nostres, però que ens veiem moltes vegades desencoratjats de veure com atletes amb moltes projeccions llencen aquests somnis per la finestra per qüestions res properes a aspectes principals de la vida si no només per altres activitats aleatòries d'un moment puntual. Tot el treball de l'entrenador -igualment que el de l'atleta- queda en suspens però l'atleta és qui ha triat aquesta opció, en canvi l'entrenador s'ha vist arrossegat pels capricis de l'altre persona.

És la ingratitut d'una activitat, on a vegades -moltes menys- també s'aconsegueix tocar el cel. Hi és aquesta la possibilitat que ens ha de fer, als entrenadors, mantenir la il·lusió.

Cap de setmana inmillorable

Ja hem sortit a l'aire lliure i ja es comencen a veure marques personals per aquells que estan treballant dia rera dia per assolir-les. És la mostra del treball realitzat i que denota que en l'atletisme no hi ha miracles. El treball d'avui serà el resultat de demà, i qui no ho vulgui entendre així, s'equivoca.

 

Aquest cap de setmana, l'estrella principal ha estat el Guillermo Egea, un cadet dels que li agrada entrenar, competir i a més, és capaç de sotmetre a la disciplina de l'equip en el moment que els tècnics li demanen participar en qualsevol prova del grup pel bé de la comunitat. Ho fa de forma amable, implicada i amb il·lusió. Un exemple pels demés.

 

El Guillermo, dissabte va assolir dues mínimes per la prèvia Campionat de Catalunya Cadet en dues modalitats tant dispars com són els 1500m. obstacles i el salt amb perxa.

 

Durant la disputa del Campionat de Catalunya de Clubs Cadets, en ambdues proves ha finalitzat en una quarta posició, però amb les mínimes exigides per la Federació per assistir.

 

A primera hora del matí, disputà la prova de salt posant la seva marca personal en 2,70m. superant l'anterior marca en 30cm. malgrat que la major part del temps es dedica a l'entrenament del fons. Va influir el fet d'adquirir una nova perxa per part del club i que es nota que serà el punt fort pels nostres saltadors.

 

 

En la prova dels obstacles, era la primera competició d'aquesta temporada en aquesta disciplina i on estavem segur que refermaria l'entrenament de tot aquest any i que ja havia quedat demostrat amb les seves òptimes marques al 3000 m.ll. Amb la prova de dissabte va baixar la seva marca personal en més de quinze segons, i va deixar la seva marca en 5'14".45. Tota una demostració de volutat i amor per aquest esport.

 

A la tarda, en jornada de Lliga Catalana, l'Elena Villanueva també va baixar la seva marca de 1500m.ll. L'Elena és la persona amb més volutat de sacrifici, qui no es perd cap entrenament, qui pregunta qualsevol dubte sobre el mateix, qui més pateix pels resultats adversos però també qui més s'alegra per les victòries. Dóna gust entrenar-la per la volutat que demostra.

 

A la competició de dissabte sortia amb les ganes d'intentar baixar la franja dels 5'30" a la quasi-milla. Era un repte difícil ja que la seva marca es trobava a més de deu segons d'aquesta fita, però l'Elena és així. Va sortir a per aquesta fita i, malgrat quedar-se a mig camí, va establir la seva nova marca en 5'35".5, un temps que l'any passat tenia molt i molt lluny.

 

Un exemple més que determina que el treball, i la il·lusió acaba determinant els resultats finals.

Un altre resultat òptim és el de l'Irving Motto, que va rebaixar la seva marca del 1500m.ll. fins els 4'43".6, en una prova que no acaba d'agafar-li la distància.

 

Ara, acabarem la temporada afinant els seus punts de forma a les seves respectives proves per tal d'assolir als campionats uns millors resultats.