martes, 8 de enero de 2013

Dispersió per acabar l'any


El darrer dia de l'any, el grup d'entrenament es va dispersar per córrer diferents curses per despedir el 2012.

Vam estar, evidentment, a la cursa dels Nassos de Barcelona i a la San Silvestre Vallecana, però també vam tenir representacions més 'exòtiques' com Las Rozas, o Torrelavega. La veritat és que em plau d'orgull que la gent s'apasioni tant per l'atletisme que malgrat estar de vacances, o amb família, trobin un moment per gaudir d'aquest saludable esport que practiquem.

A la Cursa dels Nassos hi van pendre part set dels meus atletes.

Els que millor prestació van tenir van ser l'Àlex Fortuna amb 37'40", i el Marc Masip que va fer 37'54". A ells dos el va seguir el muntanyer Domingo de San Eusebio amb 41'37", el Joël Codina que amb 42'59" va aconseguir la seva marca personal i demostra que poc a poc va baixant aconseguint unes marques que encara rebaixarà més durant aquesta temporada. Té moltes ganes de millorar i això es nota tant en els entrenaments com en les competicions que realitza.

També el Josep J. Franco va aconseguir una marca de 45'02" malgrat de sortir molt endarrerit fent companyia a les seves filles. La Lorena Salas, va recórrer els 10km en 46'37" demostrant que poc a poc va sortint de la seva lesió, i que malgrat no estar curada del tot, no es va voler perdre la darrera cita de l'any. I per tancar el grup, el Juan Pedro Pérez amb 55'05", la Marisol Soler amb 55'27" després de la seva recenta maternitat i que després de sis mesos del part i de tenir un altre nen de tres anys va voler tornar a córrer per anar-se posant en forma poc a poc.

A la San Silvestre Vallecana vam estar representada pels Villanueva: l'Elena Villanueva va arribar en 10a posició dins la seva categoria i va fer el recorregut en 46'22". El seu pare, el Francisco Villanueva, va arribar en un temps de 46'47".

A Las Rozas, hi va assistir el Santiago Pereda, que també sobre una distancia de 10km va acreditar un temps de 38'28" i va arribar a la posició 41a..

I finalment, l'Irving Motto va fer la San Silvestre de Torrelavega de 4km acabant en 14'43".

Aquest ha sigut un desgloç de quant i per on hem corregut el darrer dia del finalitzat any 2012.

Esperem que aquest 2013 sigui un any de més i millors kilòmetres. 

martes, 1 de enero de 2013

Compte que no es pot estar a tot arreu


Aquesta és una reflexió dirigida a mi mateix però que la vull fer extensiva a tothom que pugui llegir aquest modest bloc.



Aquesta temporada, i els que hem veieu bastant sovint, esteu veient com poc a poc estic deixant enrere antigues lesions de tendinitis al tendó d’Aquil·les i em vaig trobant més en forma en els meus entrenaments i competicions.



La millora de la forma fa que em vagi empentant més i més a competir i a tornar a marcar-me objectius cronomètrics que pensava que hauria de deixar aparcats i tornar a fer. Aquesta ha estat la idea inicial al principi de la temporada.


Però segons anaven passant entrenaments, quilòmetres i competicions, aquests objectius s’han anat allunyant i s’han anat convertint en objectius cada cop més ambiciosos i les ganes s’estan tornant a apoderar de les meves cames. I on em porta tot això?


 Tot això acaba derivant en que ja feia temps que tenia feta una inscripció a la marató de Barcelona i que en el seu moment, només volia fer per tal de tornar a viure la sensació de córrer de nou la marató (en porto dotze a les meves cames i des del 2008 que no en faig cap). Ara torno a tenir l’il·lusió de baixar de les 3h.



A més, i com a federat, no vull deixar de banda els objectius cronomètrics i de competicions federatives en totes les distàncies i miro, tant la pista coberta, com l’aire lliure, o les competicions de ruta de la mitja marató i dels 10km.



Quan miro el calendari atlètic quedo esfereït i no sé si seré capaç de surtir-me’n de tot plegat. Malgrat això, com entrenador, no recomanaria a ningú una temporada així i sabent que millor seria centrar-me en un parell de proves per la temporada, faré tot allò que no s’hauria de fer sempre tenint cura de totes les senyals que el cos pugui donar-me per tal de no caure en errades que, davant una planificació així, sobta a la vista