Miguel Doménech apunta les sub-3h

La marató de Barcelona i la gent ja comença a tastar el sabor dels nervis i les incertesses pròpies de veure't preparat per l'objectiu que t'has plantejat: si crec que estic per fer tant, o quant, sortiré a aquest ritme, o no jo només vull acabar, etc.

 

El Miquel Doménech López, enguany s'enfrontarà a la seva primera marató. Aquest any ha passat d'acompanyar al seu fill a les competicions a començar a entrenar una mica més seriosament i amb alguns objectius a l'horitzó. Ja a l'octubre va fer la seva primera mitja marató amb un resultat dels quals molts es van sorprendre. Els mateixos que ara estan veient com la seva preparació el mirin amb enveja quan s'insinua com un possible debutant sub-3h a la marató de Barcelona.

 

El Miquel ha estat d'aquests atletes que no li ha fet fàstics a res, i ha entès que tot t'endureix i amb cap i amb una planificació darrera, els objectius a llarg termini són els que valen i els esglaons que puges per aconseguir-lo poden ser diversos, i és per això que s'ha prodigat en crossos, populars de 10km, mitges maratons i alguna cursa de muntanya. Tot per arribar preparat a la marató.

 

El darrer test ha estat aquest cap de setmana a Badalona, participant a la Maratest. S'ha llançat a l'asfalt a provar la seva resistència i per això ha demostrat que el seu estat de forma està sent envejable. El seu temps final: 2h05'14" arribant el 13è de la seva categoria.

 

No només queda el temps final de la prova, si no també la tranquilitat amb la que ha rodat durant tota la competició, aconseguint una progressió en els diferents parcials de 5km (21'33/21'06"/20'35"/21'00"20'42"/20'20") que ens donen la tranquil•litat que el dia de la competició serà capaç d'assolir una bona marca.

 

Ara entrem en un període on s'ha de seguir entrenant de cara al dia de la prova però el més fort està fet (o s'està acabant de coure), ique és el moment crític que voler recuperar el temps ens pot portar a problemes en forma de lesions pel dia de la competició. Anem en compte que el Miquel Doménech serà capaç de creuar l'arribada al davant les torres venecianes amb el primer dígit amb forma de '2'.

Arribem a l'equador amb bones espectatives

La temporada està a l'equador i amb ella es comencen a definir les posicions dels diferents Campionats, tant nacionals com estatals, que es disputen en aquesta època de l'any (pista coberta, cros i marxa).

 

Aquest cap de setmana ha hagut un avançament del Campionat de Catalunya Cadet, en la vessant de les proves de més fons que es disputen en pista coberta, com són les dels 1000 i 3000 metres llisos on van poder entrar dos atletes de la nostra escuderia.

 

El Miquel Domènech (CAG) va ser qui es va endur un millor resultat de la cita sabadellenca. Malgrat no ser precisament la distància on millor sap moure's, el Miquel va sortir mentalitzat per estar allà fins al final i aprofitar el seu bon ritme final per poder pujar al podi. La sortida va ser lenta i el Miquel es mantingué a l'espectativa des del mig del grup de forma molt intel•ligent, a manca de 400 metres, la prova es va començar a moure i ell va anar agafant els llocs del davant i que va ser capaç de mantenir-se al davant fins al final de la prova. Al final aconseguí el bronze en els 1000 metres llisos amb una marca de 2'53".35 que significa també la seva millor marca personal. Ara a perfilar la prova dels 600 metres de la setmana vinent a veure si tornem a pujar.

 

 

 

  Als 3000 metres també teniem representació. Un Guillermo Egea (CAG) lluitador i que durant aquest any ha anat comprobant que l'entrenament i el sacrifici que comporta aquest esport va tenint també les seves contrapartides en resultats. El Guillermo s'ha demostrat a si mateix que pot donar molt més als entrenaments i que quan competeix sap donar tot allò que té dins -que és molt-. L'única pega que puc posar a la seva actuació és que des del primer moment, sempre deixava metres amb l'atleta que tenia davant malgrat que ell sempre seguia els mateixos ritmes fins al final de la prova. Al final va arribar l'11è de la final amb un temps de 10'15".52 i que significa una millor marca personal. Com sempre dic, si arribes a una final i aconsegueixes fer marca personal, es pot dir que saps que ho has donat tot o que has estat molt a prop. La part estratègica ja en parlarem més endavant segons ens anem foguejant per aquests tipus de competicions.

 

 

Ja fa quinze dies que a Palafrugell es va disputar el nacional de marxa en categories de promoció, i l'atleta del nostre grup Marta Riquelme (CAG) hi va assistir mostrant un cop més la seva cara més polifacètica. Va arribar en una 5a posició fent marca personal amb un temps de 30'58". La Marta és d'aquelles atletes que té una qualitat innata per fer bé tot allò que es proposa, i per la marxa té una mà impressionant de treure rendiment en una disciplina en que només es prodiga d'any en any però de la que, a més de tenir una boníssima tècnica que fa que poques vegades sigui amonestada, en treu un beneici en resultats i en marques. Només li manca una mica d'ambició esportiva per intentar estar més endavant en detriment del risc en tècnica.