Cap de setmana de tests

Aquest cap de setmana han tocat control de juvenils, i com són ells l'espina dorsal del nostre grup, hem anat a fer de nou controls a Sabadell.

 

Des dels últims realitzats, hem fet alguns canvis en les càrregues de treball. Hem el·liminat de moment el treball de musculació i hem passat a treballar més els canvis de ritme disminuïnt el treball d'intervals. S'havia detectat una certa sobrecàrrega i manca d'assimilació d'alguns treballs pel que he preferit fer aquests canvis i per intentar supercompensar el treball fet fins ara.

 

Aquest control ens ha servit com a test per veure si aquests canvis van per bon camí i es pot dir que la gent s'està trobant força més bé i les sensacions de tots és guanyar més velocitat de desplaçament.

 

El primer pujar al tartà ha estat el Miquel Domènech a la prova dels 800 metres. Li ha tocat córrer a la quarta sèrie amb un grup on segurament ell seria el corredor a bàtre i on seria difícil trobar a algú que l'ajudés en la fita d'aconseguir la mínima pel Campionat d'Espanya que s'ha de disputar a Antequera, que està posada en 2'01". Ha estat una cursa còmode per ell i on ha marcat el ritme a partir del 300. A la darrera volta, el fet d'estar al capdavant tirant ell sol l'ha portat a esfonçar-se una mica i no arribar al seu objectiu inicial malgrat estar molt contents del resultat aconseguit: 2'02".91 (MMP). Sembla que aconseguirà baixar aquesta marca.

 

Després ha estat el temps dels 3000 metres. Primer, l'Elena Villanueva ha volgut millorar les seves marques d'aquest any. Havia participat dues vegades a Sabadell aquesta temporada i el resultat no havia estat gaire agradable cronològicament. La prova s'ha desenvolupat al ritme que li és assequible però on sempre arriba el darrer kilòmetre i es desmorona una mica fent que perdi els segons preuats que li facin allunyar-se de la marca que pretenia. El cas és que aquest cop, ha tingut més noies on s'han pogut desenvolupar durant la competició i l'ha dut a aturar el cronòmetre en el 12'24".73 (MMT). Segur que podrà baixar-ho més.

 

 

En els 3000 masculins, el Guillermo Egea i el Marc Solina han fet una bona cursa millorant ambdós les seves marques. El Guillermo ha deixat el temps en 10'10".25 demostrant que és un corredor que té un final prou bo com per guanyar alguna posició els darrers metres, i el Marc, encara que portant pel seu caràcter nerviós i una mica irresponsable alhora de córrer dins d'un grup, és capaç de fer els 3km en 10'19".75. 

 

 

Han estat uns bons tests per comprovar que el grup de Sempre Endavant va per bon camí i que més tard o més d'hora, sortiran els resultats que tots desitgem. És qüestió de treball i de temps.

Primer premi per començar l'any, i aquest cop, col·lectiu

El grup de 'Sempre Endavant' em entrat en el present any amb tranquilitat aparent. Enguany no estem fent soroll, ens movem per la pista fent feina, però sense demostrar gaire del que som capaços de realitzar.

Aquesta temporada hem fet uns canvis tant alhora de la planificació general com de la programació de les sessions i tots ens estem assentant encara en aquests canvis. També s'han produït les típiques pors i respectes a canvis de categoria sense creurens gaire les nostres possibilitats i això fa la sensació d'estar perdent un que altre més.

A l'inici d'aquesta temporada, ja vam desestimar, i així ho vam parlar, preparar específicament la pista coberta. L'objectiu inicial era consolidar un òptim nivell físic, fer una bona base a nivell de força i de treball aeròbic on altres temporades es veia interrompuda de cop per voler rendir al màxim a la pista coberta. De totes formes, ara que ja estem ficats plenament en ella, sempre ens mirem les marques que no arriben i ens oblidem que ja hi haviem renunciat a l'inici dels entrenaments.

Fa uns dies el Miquel Domènech, va formar part de l'equip sub-20 masculí al Campionat de Catalunya de Pista Coberta, amb el Club Atletisme Gavà. Ho va fer corrent a la prova dels 1500m.ll. amb un nivell brutal i on ell, va estar a l'alçada de les seves darreres actuacions i que segur milloraran així arribi l'aire lliure. Va acabar amb una marca de 4'32".30.

Crec que ja ho vaig dir en una entrada anterior, que els components que aquest any tenim al grup no disposem de crossistes purs com havia estat més en altres temporades, però vés per on, aquest any arribem al Campionat de Catalunya de Cros Individual i per Clubs i resulta que amb l'equip juvenil masculí acabem en sisena posició, un lloc, malgrat estar de reserves, preferent per poder anar el proper 24 de febrer al nacional de clubs a Oropesa. Tot un premi per un equip que ens falta més convicció i creure'ns el nivell que tenim.

Hem demostrat al circuit de Mataró, que el treball fet a principi de temporada ens ha millorat el rendiment en proves que anteriorment ens costaven més degut a la manca de físic que hem potenciat. I la feina sempre acaba sortint.

El primer del grup va ser el Miquel Domènech, en 43ª posició, seguit molt d'aprop del Marc Solina, 48è i, no gaire lluny d'ells, també el tercer del grup, en Guillermo Egea al 66è lloc.

Pel que fa a més components del grup que també van ésser a Mataró, de joves a grans trobem a l'Elena Villanueva, entrant en 24ª posició de la categoria juvenil i fent una cursa molt intel·ligent adaptant perfectament les seves característiques físiques a les del circuit i anant de menys a més, superant a nombroses rivals segons els kilòmetres avançaven i la duresa del circuit les anava mermant.

Els júniors també van estar allà donant 'el callo'. El primer en creuar l'arribada va ser el Marc Masip en 52a posició i en una temporada on està deixant enrrera les lesions de l'any passat i on poc a poc anirà fent-se un lloc més ampli però en les proves de pista més que en les de ruta i cros. També el nouvingut Joël Codina, que lluny d'espantar-se davant l'avís que estaria en una batalla campal, va voler ser-hi com a component del grup i va comprobar com les gasten en aquest tipus de proves. Va arribar el 61è però demostrant segons van passant els mesos, que el seu grau de forma es va posant cada cop més a l'alçada dels seus companys de grup i que en properes temporades estarà al nivell de tots ells, si no més per endavant. Ganes no li falten.

En categoria promesa, hi va participar l'Irving Motto qui va demostrar com no s'ha de defallir mai en una temporada que no li està sent massa favorable, però no dubta de possar-se les sabatilles i punxar-se el pitrall a la samarreta per tal de formar part d'aquest fabulós equip humà.

Després i com a únic representant del club a la categoria sènior degut a problemes de lesions, jo mateix, que aquest cop sí, vaig poder acabar la competició comprovant els canvis en un circuit de Mataró que es va fer d'allò més exigent i que va estar al nivell d'un Campionat autonòmic. Vaig entrar en una modesta 86a posició però que, com diuen en gastronomia, 'el que no mata, engreixa' i en aquest cas 'tot suma' per preparar la Marató de Barcelona que costa treballar, sobretot en el que fa referència a les rodades llargues. Però això són altres el·lucubracions.

Dispersió per acabar l'any

El darrer dia de l'any, el grup d'entrenament es va dispersar per córrer diferents curses per despedir el 2012.

Vam estar, evidentment, a la cursa dels Nassos de Barcelona i a la San Silvestre Vallecana, però també vam tenir representacions més 'exòtiques' com Las Rozas, o Torrelavega. La veritat és que em plau d'orgull que la gent s'apasioni tant per l'atletisme que malgrat estar de vacances, o amb família, trobin un moment per gaudir d'aquest saludable esport que practiquem.

A la Cursa dels Nassos hi van pendre part set dels meus atletes.

Els que millor prestació van tenir van ser l'Àlex Fortuna amb 37'40", i el Marc Masip que va fer 37'54". A ells dos el va seguir el muntanyer Domingo de San Eusebio amb 41'37", el Joël Codina que amb 42'59" va aconseguir la seva marca personal i demostra que poc a poc va baixant aconseguint unes marques que encara rebaixarà més durant aquesta temporada. Té moltes ganes de millorar i això es nota tant en els entrenaments com en les competicions que realitza.

També el Josep J. Franco va aconseguir una marca de 45'02" malgrat de sortir molt endarrerit fent companyia a les seves filles. La Lorena Salas, va recórrer els 10km en 46'37" demostrant que poc a poc va sortint de la seva lesió, i que malgrat no estar curada del tot, no es va voler perdre la darrera cita de l'any. I per tancar el grup, el Juan Pedro Pérez amb 55'05", la Marisol Soler amb 55'27" després de la seva recenta maternitat i que després de sis mesos del part i de tenir un altre nen de tres anys va voler tornar a córrer per anar-se posant en forma poc a poc.

A la San Silvestre Vallecana vam estar representada pels Villanueva: l'Elena Villanueva va arribar en 10a posició dins la seva categoria i va fer el recorregut en 46'22". El seu pare, el Francisco Villanueva, va arribar en un temps de 46'47".

A Las Rozas, hi va assistir el Santiago Pereda, que també sobre una distancia de 10km va acreditar un temps de 38'28" i va arribar a la posició 41a..

I finalment, l'Irving Motto va fer la San Silvestre de Torrelavega de 4km acabant en 14'43".

Aquest ha sigut un desgloç de quant i per on hem corregut el darrer dia del finalitzat any 2012.

Esperem que aquest 2013 sigui un any de més i millors kilòmetres. 

Compte que no es pot estar a tot arreu

Aquesta és una reflexió dirigida a mi mateix però que la vull fer extensiva a tothom que pugui llegir aquest modest bloc.

Aquesta temporada, i els que hem veieu bastant sovint, esteu veient com poc a poc estic deixant enrere antigues lesions de tendinitis al tendó d’Aquil·les i em vaig trobant més en forma en els meus entrenaments i competicions.

La millora de la forma fa que em vagi empentant més i més a competir i a tornar a marcar-me objectius cronomètrics que pensava que hauria de deixar aparcats i tornar a fer. Aquesta ha estat la idea inicial al principi de la temporada.

Però segons anaven passant entrenaments, quilòmetres i competicions, aquests objectius s’han anat allunyant i s’han anat convertint en objectius cada cop més ambiciosos i les ganes s’estan tornant a apoderar de les meves cames. I on em porta tot això?

 Tot això acaba derivant en que ja feia temps que tenia feta una inscripció a la marató de Barcelona i que en el seu moment, només volia fer per tal de tornar a viure la sensació de córrer de nou la marató (en porto dotze a les meves cames i des del 2008 que no en faig cap). Ara torno a tenir l’il·lusió de baixar de les 3h.

A més, i com a federat, no vull deixar de banda els objectius cronomètrics i de competicions federatives en totes les distàncies i miro, tant la pista coberta, com l’aire lliure, o les competicions de ruta de la mitja marató i dels 10km.

Quan miro el calendari atlètic quedo esfereït i no sé si seré capaç de surtir-me’n de tot plegat. Malgrat això, com entrenador, no recomanaria a ningú una temporada així i sabent que millor seria centrar-me en un parell de proves per la temporada, faré tot allò que no s’hauria de fer sempre tenint cura de totes les senyals que el cos pugui donar-me per tal de no caure en errades que, davant una planificació així, sobta a la vista

Entrant a la Pista Coberta

Les temporades sempre s'estrenen amb els crossos, però no és fins que arriba la pista coberta que l'atletisme complert comença a respirar-se.

Durant aquests gairebé dos mesos que portem de temporada, a part del camp a través que s'inicia al novembre, el desembre és el mes on els atletes comencen a estrenar-se a la pista coberta. I quin millor escenari que l'excepcional instal·lació de la que gaudim a Catalunya, que es troba a Sabadell.

Foto: Salva Pou

Dins del grup, ja tenim la doble participació d'un Miquel Domènech que comença a endinsar-se tímidament dins de la categoria juvenil. La primera prova en disputar va ser el passat 15 de desembre amb uns 1500m.ll. on va marcar un temps de 4'29".21, molt per sobre de les seves possibilitats i capacitats.

La setmana següent va repetir participació, aquest cop en un 800m.ll. i on va tenir una participació semblant a la de la setmana anterior: 2'08".26. Són marques, que malgrat no siguin dolentes, estan allunyades de les seves possibilitats i de les que de ben segur, durant la present temporada baixarà moltes vegades i la deixarà molt per sota.

A la mateixa distància dels 800m.ll., també hi va prendre part en Marc Masip, un atleta que la temporada passada les lessions no el van deixar desenvolupar-se gaire en competicions i que, juntament amb els estudis i la sel·lectivitat, van fer que complís amb una temporada un pèl aigualida. El cas és que va tornar a possar-se les sabatilles de claus i, corrent en una cursa molt bruta, va poder aturar el cronòmetre en un discret encara 2'12".55. Segur que arribaran temps millors, més entrenaments i millors proves on baixar aquests temps per apropar-nos als dos minuts.

L'Elena Villanueva va tornar a entrar en escena. Enguany, aquesta atleta està fent un important canvi de planificació en diferència amb anys anteriors i estem a l'espectativa de veure quina és la seva adaptació. Estic convençut, i és per això dels canvis que hem fet a la planificació, que aquest canvi li serà més òptim però com tots els canvis, es veuen a llarg termini. De moment, un altre aspecte a tenir en compte a arreglar són aquests problemes respiratoris que de tant en tant li apareixen i que ens fan ballar el cap a tots. La prova a la que l'Elena es va enfrontar en aquest test va ser el 3000m.ll. que va resoldre en un discret 12'33".40.

Ha estat una entrada a la pista coberta juvenil i júnior amb peus de plom i una mica poruga, però de ben segur, que en un parell de mesos, tots aquests atletes estaran al capdavant de les seves proves i categories.

Com a veterans l'únic a entrar a la pista ha estat el Sergi Sierra, que sabent que aquesta temporada té una temporada una mica atapeïda degut a una marató de Barcelona que li farà jugar diferents partides a la vegada, ha volgut fer una marca prou bona a la primera oportunitat de que ha disputat per no saber si en tindrà gaires oportunitats més. És per això, que dit i fet, saltar a la pista i marcar la seva millor marca en els darrers anys, deixant la marca dels 3000m.ll. en 10'20".07. Va ser una cursa neta i que va poder disputar al seu ritme des de l'inici, i amb la seva veterania, va saber deixar els joves i millors atletes que ell per agafar el ritme que l'interesava i intentar mantenir-lo fins el final de la prova. Punxant lleugerament al final però quelcom típic d'una primera competició. Aquestes són les sensacions que s'han d'anar agafant en les primeres competicions de la temporada.

No cal dir res més que... SEMPRE ENDAVANT :::

Representant al podi de la Jean Bouin

Ja era hora que vagin sortit aquest tipus de resultats. Si d'una atleta estic molt orgullós d'haver portat tots aquests anys (i encara tenir-la a les meves ordres), és l'Elena Villanueva. A part de ser una molt bona nena, és disciplinada, voluntariosa, i es sacrifica i confia en l'entrenador al màxim.

Aquest cap de setmana, l'Elena va participar a la Jean Bouin a la seva categoria la juvenil, i va arribar en una fantàstica 5ª posició. Aquesta atleta és tot lluita, coratge i il·lusió per l'atletisme. Coneix atletes, les seves marques, rècords,... és un exemple de l'afició per l'atletisme, i és per això, que encara me n'alegro més de que pugui tenir aquest trofeu, i sobretot la foto que mai haurà d'oblidar.

Ja l'any passat, va fer un salt qualitatiu important que feia temps que buscavem, i sembla ser que aquesta temporada, amb la mateixa il·lusió de sempre, torna a estar al peu del canó i comença la temporada pujant a un podi tant important com és el de la Jean Bouin, sota la muntanya màgica que aquest cop ha estat més màgica que mai per l'Elena.

Durant la cursa es va establir en aquesta cinquena posició provisional fins la part de la baixada on va arribar a situar-se en quarta posició però en un final va tornar a perdre aquesta posició, però tant se val, el cinquè lloc és un esplèndid resultat per una atleta que no està acostumada a pujar a podis però que de la forma que viu aquest exigent món atlètic, es mereix seguir estant cada cop més allà dalt.

El seu esforç no faltarà i de ben segur ens tornarà a donar més alegries aquesta temporada. Segueix així, Elena.

Per altre banda, també hi van prendre part més atletes del club, en una prova amb la que segueixen sumant kilòmetres per arribar a la pista que és on es desenvolupen amb més facilitat que ni a la ruta, ni al cross. Van estar allà el Miquel Doménech, el Marc Masip i el Guillermo Egea, atletes que de ben segur, d'ara en endavant podrem omplir més línies en aquest humild bloc.

A la cursa Open, també hi van participar altres atletes del grup com són el Javi Vega (38'02"), el César Rodríguez (38'45") i el jove Joel Codina (45'18").

Un grup que necessita millorar

Ja estem !!! Ja tenim el primer cros al sarró. L'escollit ha estat el de Santa Coloma de Farners. Si s'hagués de posar una nota al respecte és la de 'Es necessita millorar'. Podria entendre's com un suspès? Bé, més o menys.

No sóc partidari de fer valoracions negatives sobre una activitat que requereix tant d'esforç com és l'atletisme però el problema que estic veient és en l'actitud d'alguns components del grup, que ja no només no entrenen al nivell que la categoria o els objectius els requereix, si no que qualsevol excusa és bona per estar absents a les convocatòries de l'entrenador i del grup.

Ja sé que aquest era un cap de setmana difícil, amb festes entre setmana (pont per alguns) però penso que el fet d'absentar-se de les competicions com aquesta, i en un moment on hem tingut més temps de dedicar a estudis, amics, família, etc. fa que tampoc sigui justificables les absències. Aquest fet determina unes prioritats on l'atletisme, i el grup no està entre elles.

Bé, dit això, passaré a valorar les diferents actuacions dels components que sí que ens hem desplaçat a Santa Coloma de Farners.

El primer en sortir al circuit ha estat el Miquel Doménech Villoldo. Ja des de la sortida s'ha posat en una posició mitja del grup on no ha fet cap gest de moure's d'aquest lloc i, malgrat no veure'l córrer còmode, crec que aquesta temporada estem fent un treball per millorar les seves capacitats aeròbiques amb l'objectiu final que es vegin reflexades en crossos i distàncies superiors a les seves. Té un físic envejable pel mig-fons i una velocitat que, de millorar aquesta capacitat, podria fer mal en distàncies un pèl més llargues. De moment, estem en un període de transició -acaba de passar a juvenil- i malgrat és una feina llarga, de constància i feixuga, certament em vist una millora que no ha quedat demostrada en aquesta competició. Segur que les properes li aniran millor. Finalment, la seva posició ha estat la 39ª.

Després hem sigut els veterans en sortir a suar la samarreta. Hem sigut 3: Miquel Doménech López, Sergi Sierra i Santiago Pereda. Els tres amb les ganes de trobar-nos de nou en un medi al que no hi estem gaire acostumats: les proves curtes -no arribava als 5km-. El Miquel Doménech i el Sergi Sierra semblava fer una cursa control·lant-se mútuament -bé sabent que ténen ritmes semblants-. El Miquel s'havia marcat un sub-38' als 10km del Mediterrani, el que el feia una mica més fort que la resta com així va estar. El Sergi, conscient d'estar recuperat de les lesions de temporades anteriors i amb les ganes de trobar-se de nou amb ganes de competir i fer-se cada cop més fort, ha tirat en tot moment per lluitar per una posició digne.

El Santiago, amb la nova desgràcia d'haver-se fet el dia anterior un cop al dit petit del peu (que ja té trencat), va fer el que va poder estant darrera dels dos anteriors a poc més d'un minut. Finalment, les posicions van ser la 17ª, 18ª i 29ª. Els dos primers van córrer clarament per sota del mític ritme de 4'/km. Mentres el Santiago es va moure en aquesta franja.

Finalment, va córrer l'Irving Motto a la categoria promesa. Una distància que encara se li fa llarga i que l'ataca amb reticència i respecte. A més, no li ajuda la manca de referències ja que cap membre del grup participa en aquestes distàncies i no té cap atleta de referència que el pugui fer tirar una mica més del que va fer el diumenge. Sabem que pot anar més ràpid però s'ho ha de creure, ha de competir més sovint i, sobretot, entrenar amb més convicció, amb més cap i amb més regularitat. Segur que quan ho aconsegueixi, podrà estar més endavant i això de córrer, se li farà una activitat més motivant, encara.

Ara seguirem entrenant, sense preparar específicament els crossos ja que no tenim aquí la nostra guerra, però sí fent-los servir per crèixer cadascú el seu nivell.

Propera estació, una altre Santa Coloma: Santa Coloma de Gramenet el proper 25 de novembre.