Dispersió per acabar l'any

El darrer dia de l'any, el grup d'entrenament es va dispersar per córrer diferents curses per despedir el 2012.

Vam estar, evidentment, a la cursa dels Nassos de Barcelona i a la San Silvestre Vallecana, però també vam tenir representacions més 'exòtiques' com Las Rozas, o Torrelavega. La veritat és que em plau d'orgull que la gent s'apasioni tant per l'atletisme que malgrat estar de vacances, o amb família, trobin un moment per gaudir d'aquest saludable esport que practiquem.

A la Cursa dels Nassos hi van pendre part set dels meus atletes.

Els que millor prestació van tenir van ser l'Àlex Fortuna amb 37'40", i el Marc Masip que va fer 37'54". A ells dos el va seguir el muntanyer Domingo de San Eusebio amb 41'37", el Joël Codina que amb 42'59" va aconseguir la seva marca personal i demostra que poc a poc va baixant aconseguint unes marques que encara rebaixarà més durant aquesta temporada. Té moltes ganes de millorar i això es nota tant en els entrenaments com en les competicions que realitza.

També el Josep J. Franco va aconseguir una marca de 45'02" malgrat de sortir molt endarrerit fent companyia a les seves filles. La Lorena Salas, va recórrer els 10km en 46'37" demostrant que poc a poc va sortint de la seva lesió, i que malgrat no estar curada del tot, no es va voler perdre la darrera cita de l'any. I per tancar el grup, el Juan Pedro Pérez amb 55'05", la Marisol Soler amb 55'27" després de la seva recenta maternitat i que després de sis mesos del part i de tenir un altre nen de tres anys va voler tornar a córrer per anar-se posant en forma poc a poc.

A la San Silvestre Vallecana vam estar representada pels Villanueva: l'Elena Villanueva va arribar en 10a posició dins la seva categoria i va fer el recorregut en 46'22". El seu pare, el Francisco Villanueva, va arribar en un temps de 46'47".

A Las Rozas, hi va assistir el Santiago Pereda, que també sobre una distancia de 10km va acreditar un temps de 38'28" i va arribar a la posició 41a..

I finalment, l'Irving Motto va fer la San Silvestre de Torrelavega de 4km acabant en 14'43".

Aquest ha sigut un desgloç de quant i per on hem corregut el darrer dia del finalitzat any 2012.

Esperem que aquest 2013 sigui un any de més i millors kilòmetres. 

Compte que no es pot estar a tot arreu

Aquesta és una reflexió dirigida a mi mateix però que la vull fer extensiva a tothom que pugui llegir aquest modest bloc.

Aquesta temporada, i els que hem veieu bastant sovint, esteu veient com poc a poc estic deixant enrere antigues lesions de tendinitis al tendó d’Aquil·les i em vaig trobant més en forma en els meus entrenaments i competicions.

La millora de la forma fa que em vagi empentant més i més a competir i a tornar a marcar-me objectius cronomètrics que pensava que hauria de deixar aparcats i tornar a fer. Aquesta ha estat la idea inicial al principi de la temporada.

Però segons anaven passant entrenaments, quilòmetres i competicions, aquests objectius s’han anat allunyant i s’han anat convertint en objectius cada cop més ambiciosos i les ganes s’estan tornant a apoderar de les meves cames. I on em porta tot això?

 Tot això acaba derivant en que ja feia temps que tenia feta una inscripció a la marató de Barcelona i que en el seu moment, només volia fer per tal de tornar a viure la sensació de córrer de nou la marató (en porto dotze a les meves cames i des del 2008 que no en faig cap). Ara torno a tenir l’il·lusió de baixar de les 3h.

A més, i com a federat, no vull deixar de banda els objectius cronomètrics i de competicions federatives en totes les distàncies i miro, tant la pista coberta, com l’aire lliure, o les competicions de ruta de la mitja marató i dels 10km.

Quan miro el calendari atlètic quedo esfereït i no sé si seré capaç de surtir-me’n de tot plegat. Malgrat això, com entrenador, no recomanaria a ningú una temporada així i sabent que millor seria centrar-me en un parell de proves per la temporada, faré tot allò que no s’hauria de fer sempre tenint cura de totes les senyals que el cos pugui donar-me per tal de no caure en errades que, davant una planificació així, sobta a la vista

Entrant a la Pista Coberta

Les temporades sempre s'estrenen amb els crossos, però no és fins que arriba la pista coberta que l'atletisme complert comença a respirar-se.

Durant aquests gairebé dos mesos que portem de temporada, a part del camp a través que s'inicia al novembre, el desembre és el mes on els atletes comencen a estrenar-se a la pista coberta. I quin millor escenari que l'excepcional instal·lació de la que gaudim a Catalunya, que es troba a Sabadell.

Foto: Salva Pou

Dins del grup, ja tenim la doble participació d'un Miquel Domènech que comença a endinsar-se tímidament dins de la categoria juvenil. La primera prova en disputar va ser el passat 15 de desembre amb uns 1500m.ll. on va marcar un temps de 4'29".21, molt per sobre de les seves possibilitats i capacitats.

La setmana següent va repetir participació, aquest cop en un 800m.ll. i on va tenir una participació semblant a la de la setmana anterior: 2'08".26. Són marques, que malgrat no siguin dolentes, estan allunyades de les seves possibilitats i de les que de ben segur, durant la present temporada baixarà moltes vegades i la deixarà molt per sota.

A la mateixa distància dels 800m.ll., també hi va prendre part en Marc Masip, un atleta que la temporada passada les lessions no el van deixar desenvolupar-se gaire en competicions i que, juntament amb els estudis i la sel·lectivitat, van fer que complís amb una temporada un pèl aigualida. El cas és que va tornar a possar-se les sabatilles de claus i, corrent en una cursa molt bruta, va poder aturar el cronòmetre en un discret encara 2'12".55. Segur que arribaran temps millors, més entrenaments i millors proves on baixar aquests temps per apropar-nos als dos minuts.

L'Elena Villanueva va tornar a entrar en escena. Enguany, aquesta atleta està fent un important canvi de planificació en diferència amb anys anteriors i estem a l'espectativa de veure quina és la seva adaptació. Estic convençut, i és per això dels canvis que hem fet a la planificació, que aquest canvi li serà més òptim però com tots els canvis, es veuen a llarg termini. De moment, un altre aspecte a tenir en compte a arreglar són aquests problemes respiratoris que de tant en tant li apareixen i que ens fan ballar el cap a tots. La prova a la que l'Elena es va enfrontar en aquest test va ser el 3000m.ll. que va resoldre en un discret 12'33".40.

Ha estat una entrada a la pista coberta juvenil i júnior amb peus de plom i una mica poruga, però de ben segur, que en un parell de mesos, tots aquests atletes estaran al capdavant de les seves proves i categories.

Com a veterans l'únic a entrar a la pista ha estat el Sergi Sierra, que sabent que aquesta temporada té una temporada una mica atapeïda degut a una marató de Barcelona que li farà jugar diferents partides a la vegada, ha volgut fer una marca prou bona a la primera oportunitat de que ha disputat per no saber si en tindrà gaires oportunitats més. És per això, que dit i fet, saltar a la pista i marcar la seva millor marca en els darrers anys, deixant la marca dels 3000m.ll. en 10'20".07. Va ser una cursa neta i que va poder disputar al seu ritme des de l'inici, i amb la seva veterania, va saber deixar els joves i millors atletes que ell per agafar el ritme que l'interesava i intentar mantenir-lo fins el final de la prova. Punxant lleugerament al final però quelcom típic d'una primera competició. Aquestes són les sensacions que s'han d'anar agafant en les primeres competicions de la temporada.

No cal dir res més que... SEMPRE ENDAVANT :::

Representant al podi de la Jean Bouin

Ja era hora que vagin sortit aquest tipus de resultats. Si d'una atleta estic molt orgullós d'haver portat tots aquests anys (i encara tenir-la a les meves ordres), és l'Elena Villanueva. A part de ser una molt bona nena, és disciplinada, voluntariosa, i es sacrifica i confia en l'entrenador al màxim.

Aquest cap de setmana, l'Elena va participar a la Jean Bouin a la seva categoria la juvenil, i va arribar en una fantàstica 5ª posició. Aquesta atleta és tot lluita, coratge i il·lusió per l'atletisme. Coneix atletes, les seves marques, rècords,... és un exemple de l'afició per l'atletisme, i és per això, que encara me n'alegro més de que pugui tenir aquest trofeu, i sobretot la foto que mai haurà d'oblidar.

Ja l'any passat, va fer un salt qualitatiu important que feia temps que buscavem, i sembla ser que aquesta temporada, amb la mateixa il·lusió de sempre, torna a estar al peu del canó i comença la temporada pujant a un podi tant important com és el de la Jean Bouin, sota la muntanya màgica que aquest cop ha estat més màgica que mai per l'Elena.

Durant la cursa es va establir en aquesta cinquena posició provisional fins la part de la baixada on va arribar a situar-se en quarta posició però en un final va tornar a perdre aquesta posició, però tant se val, el cinquè lloc és un esplèndid resultat per una atleta que no està acostumada a pujar a podis però que de la forma que viu aquest exigent món atlètic, es mereix seguir estant cada cop més allà dalt.

El seu esforç no faltarà i de ben segur ens tornarà a donar més alegries aquesta temporada. Segueix així, Elena.

Per altre banda, també hi van prendre part més atletes del club, en una prova amb la que segueixen sumant kilòmetres per arribar a la pista que és on es desenvolupen amb més facilitat que ni a la ruta, ni al cross. Van estar allà el Miquel Doménech, el Marc Masip i el Guillermo Egea, atletes que de ben segur, d'ara en endavant podrem omplir més línies en aquest humild bloc.

A la cursa Open, també hi van participar altres atletes del grup com són el Javi Vega (38'02"), el César Rodríguez (38'45") i el jove Joel Codina (45'18").

Un grup que necessita millorar

Ja estem !!! Ja tenim el primer cros al sarró. L'escollit ha estat el de Santa Coloma de Farners. Si s'hagués de posar una nota al respecte és la de 'Es necessita millorar'. Podria entendre's com un suspès? Bé, més o menys.

No sóc partidari de fer valoracions negatives sobre una activitat que requereix tant d'esforç com és l'atletisme però el problema que estic veient és en l'actitud d'alguns components del grup, que ja no només no entrenen al nivell que la categoria o els objectius els requereix, si no que qualsevol excusa és bona per estar absents a les convocatòries de l'entrenador i del grup.

Ja sé que aquest era un cap de setmana difícil, amb festes entre setmana (pont per alguns) però penso que el fet d'absentar-se de les competicions com aquesta, i en un moment on hem tingut més temps de dedicar a estudis, amics, família, etc. fa que tampoc sigui justificables les absències. Aquest fet determina unes prioritats on l'atletisme, i el grup no està entre elles.

Bé, dit això, passaré a valorar les diferents actuacions dels components que sí que ens hem desplaçat a Santa Coloma de Farners.

El primer en sortir al circuit ha estat el Miquel Doménech Villoldo. Ja des de la sortida s'ha posat en una posició mitja del grup on no ha fet cap gest de moure's d'aquest lloc i, malgrat no veure'l córrer còmode, crec que aquesta temporada estem fent un treball per millorar les seves capacitats aeròbiques amb l'objectiu final que es vegin reflexades en crossos i distàncies superiors a les seves. Té un físic envejable pel mig-fons i una velocitat que, de millorar aquesta capacitat, podria fer mal en distàncies un pèl més llargues. De moment, estem en un període de transició -acaba de passar a juvenil- i malgrat és una feina llarga, de constància i feixuga, certament em vist una millora que no ha quedat demostrada en aquesta competició. Segur que les properes li aniran millor. Finalment, la seva posició ha estat la 39ª.

Després hem sigut els veterans en sortir a suar la samarreta. Hem sigut 3: Miquel Doménech López, Sergi Sierra i Santiago Pereda. Els tres amb les ganes de trobar-nos de nou en un medi al que no hi estem gaire acostumats: les proves curtes -no arribava als 5km-. El Miquel Doménech i el Sergi Sierra semblava fer una cursa control·lant-se mútuament -bé sabent que ténen ritmes semblants-. El Miquel s'havia marcat un sub-38' als 10km del Mediterrani, el que el feia una mica més fort que la resta com així va estar. El Sergi, conscient d'estar recuperat de les lesions de temporades anteriors i amb les ganes de trobar-se de nou amb ganes de competir i fer-se cada cop més fort, ha tirat en tot moment per lluitar per una posició digne.

El Santiago, amb la nova desgràcia d'haver-se fet el dia anterior un cop al dit petit del peu (que ja té trencat), va fer el que va poder estant darrera dels dos anteriors a poc més d'un minut. Finalment, les posicions van ser la 17ª, 18ª i 29ª. Els dos primers van córrer clarament per sota del mític ritme de 4'/km. Mentres el Santiago es va moure en aquesta franja.

Finalment, va córrer l'Irving Motto a la categoria promesa. Una distància que encara se li fa llarga i que l'ataca amb reticència i respecte. A més, no li ajuda la manca de referències ja que cap membre del grup participa en aquestes distàncies i no té cap atleta de referència que el pugui fer tirar una mica més del que va fer el diumenge. Sabem que pot anar més ràpid però s'ho ha de creure, ha de competir més sovint i, sobretot, entrenar amb més convicció, amb més cap i amb més regularitat. Segur que quan ho aconsegueixi, podrà estar més endavant i això de córrer, se li farà una activitat més motivant, encara.

Ara seguirem entrenant, sense preparar específicament els crossos ja que no tenim aquí la nostra guerra, però sí fent-los servir per crèixer cadascú el seu nivell.

Propera estació, una altre Santa Coloma: Santa Coloma de Gramenet el proper 25 de novembre.

Dos atletes del grup al Trofeu Promoció

Aquest cap de setmana hem iniciat les competicions amb la 4ª jornada del Trofeu Promoció amb la participació de dos dels components del nostre grup: el Miquel Doménech Villoldo i el Guillermo Egea. Ambdós a la prova dels 600 metres llisos i darrera prova que realitzaven com a cadets.

Eren prop d'un quart de deu quan es donava la sortida de la prova que va dominar des de l'inici fins al final el Miquel Doménech, demostrant que és el sots-campió de Catalunya. No va ser fàcil la seva cursa ja que un atleta dels Lluïsos l'avançà a manca de 200 metres per l'arribada. En un canvi final a la recta d'arribada, el Miquel imposà la seva velocitat final per deixar el cronòmetre al 1'27".7, el que suposa una MMP i moltes esperances de cara al seu pas a la categoria juvenil.

 El Guillermo, amb una distància molt curta per les seves característiques, es mantingué dins el grup durant tota la prova per aconseguir una marca d'1'38".0
Aquestes proves ens han servit com a test per veure com a provat l'estiu, i malgrat no haver preparat res en específic més que el treball típic de pre-temporada, ens demostra que seguim creixent i que amb la feina que estem fent ara, ens deparen coses molt maques per aquesta temporada. Sempre endavant...

Los 10 errores más frecuentes en los 10km

Todos cometemos errores al afrontar una carrera de 10 kilómetros. Ahí van mis 10 avisos.

1. ¡Colegas, no tengo plan!

Lo ideal es acudir a un entrenador para que te haga un plan a medida. Como alternativa, se puede seguir un plan estándar de una página web o revista especializada. Incluso, si no gustan estas dos opciones, uno mismo debe elaborar su plan -aunque sea mental- de lo que debe hacer hasta 'el día D'. Aunque sea malo, siempre es mejor tener un plan que no tenerlo.

2. Entrenar cada día como si no hubiese mañana

Las intensidades de los entrenamientos tienen que ser variadas. Afrontar cada día como una competición es el camino más rápido hacia el 'sobreentrenamiento' y las lesiones. Debemos alternar días de alta intensidad -como series y cambios de ritmo- con otros días de entrenamientos suaves y cómodos. Nuestro cuerpo necesita ambos tipos de trabajo.

3. Más no es igual a mejor

A veces la obsesión por alcanzar un objetivo nos lleva a creer que cuanto más entrenamos, mejor vamos a estar. Más días de entrenamiento, más kilómetros, más rápido... ¡Error! Debe existir un equilibrio entre nuestro esfuerzo y el tiempo de recuperación. Dos corredores idénticos no deberían entrenar lo mismo si uno está de vacaciones y el otro trabaja 12 horas en el campo. ¡Encuentra tu equilibrio!

4. Empezar 'a ritmo de etíope'

Este es un error frecuente tanto en entrenamientos como en competición. En la parte inicial del entrenamiento nos sentimos bien, por lo que creemos que deberíamos ir más rápido. En la última parte pagamos el esfuerzo inicial y nos vemos obligados a bajar el ritmo o llevar el cuerpo hasta extremos insospechados para conservarlo. Lo ideal es mantener una velocidad uniforme, si acaso en ligera progresión.

5. Correr, correr y correr...

Correr el la parte más importante y específica del entrenamiento. Pero si queremos correr más y con menor riesgo de lesiones hay que dedicarle cierto tiempo a otro tipo de ejercicios. Deberíamos dedicar entre el 10 y el 20% del tiempo semanal de entrenamiento al trabajo complementario: estiramientos, abdominales, fortalecimiento general.

6. ¡Jefe, hoy no bebo!

La deshidratación es un factor determinante en la disminución del rendimiento. Casi nunca recordamos beber durante los entrenamientos, aunque muchas veces realizamos sesiones de mucho más de una hora. Además, beber entrenando nos permite habituarnos para que no nos sienten mal los avituallamientos de las carreras.

7. Los estrenos para el cine

Cualquier prenda que utilicemos en la carrera tiene que estar probada al menos un par de veces en los entrenamientos. De lo contrario, podemos sufrir ampollas y rozaduras.

8. Yo soy de última hora, ¿y qué?

Si no queremos tener sorpresas de última hora -olvidar las zapatillas, no encontrar los imperdibles (paradójico), dejarnos el dorsal en casa...- debemos pensar y preparar absolutamente todo lo que necesitemos la noche anterior. No sólo evitaremos el riesgo de olvidarnos algo, sino que dormiremos más tranquilos.

9. No hay fallo, ya lo miraremos mañana

Cada carrera tiene sus particularidades y su propio reglamento. Hay que leerlo bien y prever aspectos como el desplazamiento hasta el lugar de la competición, el aparcamiento, los horarios de recogida de dorsales, la situación de los baños y otros puntos de interés. Es bastante habitual encontrar corredores perdidos y desorientados, que siempre llegan tarde a la salida.

10. Olvidarse de disfrutar

Algunas veces la exigencia y la presión que nosotros mismos nos ponemos pueden desviarnos de nuestra verdadera meta. Aunque las cosas no salgan como tenemos previsto, no debemos olvidar que una carrera popular no deja de ser una "fiesta del deporte", donde caben tantos objetivos como corredores, pero todos con uno en común: el placer de correr.

Vicente Úbeda

(Entrenador de atletas populares y de élite)