Cap de setmana inmillorable

Ja hem sortit a l'aire lliure i ja es comencen a veure marques personals per aquells que estan treballant dia rera dia per assolir-les. És la mostra del treball realitzat i que denota que en l'atletisme no hi ha miracles. El treball d'avui serà el resultat de demà, i qui no ho vulgui entendre així, s'equivoca.

 

Aquest cap de setmana, l'estrella principal ha estat el Guillermo Egea, un cadet dels que li agrada entrenar, competir i a més, és capaç de sotmetre a la disciplina de l'equip en el moment que els tècnics li demanen participar en qualsevol prova del grup pel bé de la comunitat. Ho fa de forma amable, implicada i amb il·lusió. Un exemple pels demés.

 

El Guillermo, dissabte va assolir dues mínimes per la prèvia Campionat de Catalunya Cadet en dues modalitats tant dispars com són els 1500m. obstacles i el salt amb perxa.

 

Durant la disputa del Campionat de Catalunya de Clubs Cadets, en ambdues proves ha finalitzat en una quarta posició, però amb les mínimes exigides per la Federació per assistir.

 

A primera hora del matí, disputà la prova de salt posant la seva marca personal en 2,70m. superant l'anterior marca en 30cm. malgrat que la major part del temps es dedica a l'entrenament del fons. Va influir el fet d'adquirir una nova perxa per part del club i que es nota que serà el punt fort pels nostres saltadors.

 

 

En la prova dels obstacles, era la primera competició d'aquesta temporada en aquesta disciplina i on estavem segur que refermaria l'entrenament de tot aquest any i que ja havia quedat demostrat amb les seves òptimes marques al 3000 m.ll. Amb la prova de dissabte va baixar la seva marca personal en més de quinze segons, i va deixar la seva marca en 5'14".45. Tota una demostració de volutat i amor per aquest esport.

 

A la tarda, en jornada de Lliga Catalana, l'Elena Villanueva també va baixar la seva marca de 1500m.ll. L'Elena és la persona amb més volutat de sacrifici, qui no es perd cap entrenament, qui pregunta qualsevol dubte sobre el mateix, qui més pateix pels resultats adversos però també qui més s'alegra per les victòries. Dóna gust entrenar-la per la volutat que demostra.

 

A la competició de dissabte sortia amb les ganes d'intentar baixar la franja dels 5'30" a la quasi-milla. Era un repte difícil ja que la seva marca es trobava a més de deu segons d'aquesta fita, però l'Elena és així. Va sortir a per aquesta fita i, malgrat quedar-se a mig camí, va establir la seva nova marca en 5'35".5, un temps que l'any passat tenia molt i molt lluny.

 

Un exemple més que determina que el treball, i la il·lusió acaba determinant els resultats finals.

Un altre resultat òptim és el de l'Irving Motto, que va rebaixar la seva marca del 1500m.ll. fins els 4'43".6, en una prova que no acaba d'agafar-li la distància.

 

Ara, acabarem la temporada afinant els seus punts de forma a les seves respectives proves per tal d'assolir als campionats uns millors resultats.

Aprenent a competir

Els aspectes tàctics són fonamentals en les proves de pista coberta, especialment en proves de mig-fons on ser capaç d'agafar la posició adequada a cada moment de la cursa pot esdevenir un aspecte indispensable. A més, l'aspecte sort també l'hem de tenir en compte a la vegada que la picardia. Tots aquests elements són els que hem de saber jugar alhora de fer el 'cocktail' que ens sigui del nostre gust.

 

Aquesta conclusió es deguda després de l'actuació del meu atleta Miquel Doménech al Campionat d'Espanya Cadet que es va disputar el passat 17 de març a Oviedo i on, després d'haver estat al de Catalunya pel primer lloc amb una marca molt òptima, la cita asturiana va esdevenir poc apropiada pels nostres interesos.

En Miquel va quedar fóra de la final a l'acabar, contra pronòstic, cinquè de la seva sèrie (1'31".32)amb un temps molt per sota de la seva millor marca (1'29"). El que podia semblar adequat participar a la darrera sèrie amb el coneixement dels temps dels altres participants, va ser poc adequat pels nostres interessos ja que va fer que fós una carrera bruta i lletja, on van haver cops, tancades, i accions pròpies dels nervis i la tensió del moment. En Miquel, pecant de poc rodat en aquest tipus de campionats, va ser una 'ànima caritativa' on els demés van ser més intel·ligents que ell i no el van deixar fer, amb la consegüent pèrdua de possibilitats d'estar a la final.

 

L'endemà, la final va ser guanyada per l'Aleix Ferrer amb un temps de 1'31".95 i amb qui la setmana abans es va disputar el títol català. Una llàstima haver perdut la possibilitat de poder-se venjar de la derrota de la setmana anterior.

 

Ara només queda seguir treballant pensant amb l'aire lliure, amb la disciplina i les ganes pròpies de qui sap que té la possibilitat d'estar allà dalt. Molts ànims Miquel !!!

El migfons compleix

Estem acabant la pista coberta, i el Campionat de Catalunya disputat ahir per part del Miquel Doménech (fill) el va resoldre tant bé que ens ha portat a estirar la competició indoor, i de forma una mica imprevista també la planificació, una setmana més.

 

El Miquel no havia disputat mai un campionat a una doble sèrie: un matí de semifinals i una final a la tarda. Teniem assumit que aquests tipus de competicions i en aquestes proves, no són les millors per fer mínimes i per això va ser que ja ho haviem intentat setmanes abans.

 

A la segona semifinal del matí sabiem que haviem de baixar dels 1'32".77 o ser dels dos primers, per estar a la final de la tarda. Van sortir en Miquel amb la idea de fer la cursa ràpida i deixar el peix venut sense problemes. La van resoldre amb un crono de 1'29".68 que suposa una millor marca personal i la mínima per estar la setmana vinent a Oviedo al Campionat d'Espanya.

A la final va sortir l'Aleix Ferrer (GEiEG) tirant i el Miquel controlant-lo d'aprop a un ritme no tant elevat com el del matí, passada la primera volta es va accelerar el ritme mantenint les mateixes posicions. Després de sentir la campana, es van veure dos moments on l'atleta gironí es va veure dubtar i el Miquel es posà a la seva alçada fins els darrers vuitanta metres on es posà al davant de tot, pel carrer exterior. A l'arribada, el gironí va acabar d'exprèmer les seves cames per llançar el pit sobre la línia d'arribada, acció que li va valdre el campionat.

 

En Miquel es va llençar també encara que la manca d'experiència en aquestes accions va fer que ho fes amb el cap i perdés el campionat per tant sols una centèssima.

Aconseguir una medalla d'argent d'aquesta forma té la part possitiva de veure que l'or també era merescut, però la ràbia de veure que per ben poca cosa s'ha perdut la primera posició d'un campionat.

Per altra banda, el Guillermo Egea ha pogut participar a la prova del salt amb perxa i ha aconseguit no estar a la darrera posició de la classificació, a més d'una nova marca personal de 2,40m. El Guillermo s'ha demostrat com un atleta valent i llençat que l'ha portat a estar en dues finals en aquests campionats (a més de la perxa, la setmana passada va estar al 3000m.ll.).

Miguel Doménech apunta les sub-3h

La marató de Barcelona i la gent ja comença a tastar el sabor dels nervis i les incertesses pròpies de veure't preparat per l'objectiu que t'has plantejat: si crec que estic per fer tant, o quant, sortiré a aquest ritme, o no jo només vull acabar, etc.

 

El Miquel Doménech López, enguany s'enfrontarà a la seva primera marató. Aquest any ha passat d'acompanyar al seu fill a les competicions a començar a entrenar una mica més seriosament i amb alguns objectius a l'horitzó. Ja a l'octubre va fer la seva primera mitja marató amb un resultat dels quals molts es van sorprendre. Els mateixos que ara estan veient com la seva preparació el mirin amb enveja quan s'insinua com un possible debutant sub-3h a la marató de Barcelona.

 

El Miquel ha estat d'aquests atletes que no li ha fet fàstics a res, i ha entès que tot t'endureix i amb cap i amb una planificació darrera, els objectius a llarg termini són els que valen i els esglaons que puges per aconseguir-lo poden ser diversos, i és per això que s'ha prodigat en crossos, populars de 10km, mitges maratons i alguna cursa de muntanya. Tot per arribar preparat a la marató.

 

El darrer test ha estat aquest cap de setmana a Badalona, participant a la Maratest. S'ha llançat a l'asfalt a provar la seva resistència i per això ha demostrat que el seu estat de forma està sent envejable. El seu temps final: 2h05'14" arribant el 13è de la seva categoria.

 

No només queda el temps final de la prova, si no també la tranquilitat amb la que ha rodat durant tota la competició, aconseguint una progressió en els diferents parcials de 5km (21'33/21'06"/20'35"/21'00"20'42"/20'20") que ens donen la tranquil•litat que el dia de la competició serà capaç d'assolir una bona marca.

 

Ara entrem en un període on s'ha de seguir entrenant de cara al dia de la prova però el més fort està fet (o s'està acabant de coure), ique és el moment crític que voler recuperar el temps ens pot portar a problemes en forma de lesions pel dia de la competició. Anem en compte que el Miquel Doménech serà capaç de creuar l'arribada al davant les torres venecianes amb el primer dígit amb forma de '2'.

Arribem a l'equador amb bones espectatives

La temporada està a l'equador i amb ella es comencen a definir les posicions dels diferents Campionats, tant nacionals com estatals, que es disputen en aquesta època de l'any (pista coberta, cros i marxa).

 

Aquest cap de setmana ha hagut un avançament del Campionat de Catalunya Cadet, en la vessant de les proves de més fons que es disputen en pista coberta, com són les dels 1000 i 3000 metres llisos on van poder entrar dos atletes de la nostra escuderia.

 

El Miquel Domènech (CAG) va ser qui es va endur un millor resultat de la cita sabadellenca. Malgrat no ser precisament la distància on millor sap moure's, el Miquel va sortir mentalitzat per estar allà fins al final i aprofitar el seu bon ritme final per poder pujar al podi. La sortida va ser lenta i el Miquel es mantingué a l'espectativa des del mig del grup de forma molt intel•ligent, a manca de 400 metres, la prova es va començar a moure i ell va anar agafant els llocs del davant i que va ser capaç de mantenir-se al davant fins al final de la prova. Al final aconseguí el bronze en els 1000 metres llisos amb una marca de 2'53".35 que significa també la seva millor marca personal. Ara a perfilar la prova dels 600 metres de la setmana vinent a veure si tornem a pujar.

 

 

 

  Als 3000 metres també teniem representació. Un Guillermo Egea (CAG) lluitador i que durant aquest any ha anat comprobant que l'entrenament i el sacrifici que comporta aquest esport va tenint també les seves contrapartides en resultats. El Guillermo s'ha demostrat a si mateix que pot donar molt més als entrenaments i que quan competeix sap donar tot allò que té dins -que és molt-. L'única pega que puc posar a la seva actuació és que des del primer moment, sempre deixava metres amb l'atleta que tenia davant malgrat que ell sempre seguia els mateixos ritmes fins al final de la prova. Al final va arribar l'11è de la final amb un temps de 10'15".52 i que significa una millor marca personal. Com sempre dic, si arribes a una final i aconsegueixes fer marca personal, es pot dir que saps que ho has donat tot o que has estat molt a prop. La part estratègica ja en parlarem més endavant segons ens anem foguejant per aquests tipus de competicions.

 

 

Ja fa quinze dies que a Palafrugell es va disputar el nacional de marxa en categories de promoció, i l'atleta del nostre grup Marta Riquelme (CAG) hi va assistir mostrant un cop més la seva cara més polifacètica. Va arribar en una 5a posició fent marca personal amb un temps de 30'58". La Marta és d'aquelles atletes que té una qualitat innata per fer bé tot allò que es proposa, i per la marxa té una mà impressionant de treure rendiment en una disciplina en que només es prodiga d'any en any però de la que, a més de tenir una boníssima tècnica que fa que poques vegades sigui amonestada, en treu un beneici en resultats i en marques. Només li manca una mica d'ambició esportiva per intentar estar més endavant en detriment del risc en tècnica.