Deporte o Actividad física, frontera difícil de definir

Ya hace muchos años, tuvimos en una clase de historia en el INEF la misma conversación. ¿Qué es 'Deporte' y qué es 'Actividad Física'?

 

El término Deporte se le designa a aquellas actividades donde la competición entre dos o más individos, de forma individual o conjunta, realizan un esfuerzo enfocado a un objetivo.

 

Por contra, la denominación de Actividad Física vendrá determinada para aquel ejercicio realizado para una mejora del estado de forma de la persona, con fines estéticos o de entretenimiento y no tienen un trasfondo competitivo.

 

Dicho así, cualquier actividad que esté vinculada con el atletismo debe ser considerada como, ¿deporte? Entonces, cualquier actividad que esté vinculada con el running, deberá ser considerada como ¿actividad física?

 

Este fin de semana, se ha realizado en Gavà y gracias a la organización del Club Atletisme Gavà, el 2n Meeting de Veterans Ciutat de Gavà y donde hemos podido comprobar como estas definiciones quedan relegadas a las típicas terminologías sin demasiada justificación.

 

Ver a una persona, de más de 90 años lanzando un artefacto lo más lejano posible con la ilusión de batir récords, o ver cómo corredores cincuentones participan en la prueba con el objetivo de encontrarse con otras personas conocidas -en ocasiones, desde hace décadas- y con la ilusión, casi exclusiva, de volverse a encontrar sobre el tartán de una pista de atletismo, hacen que la frontera que delimite a estos dos términos sean imposibles de delimitar.

 

Son esas cosas del lenguaje, que cuando se entromete entre las personas y sus intereses, se difuminan en el espectro.

 

Yo me quedo con el deporte como forma de competir para el logro de un objetivo (ya sea mejora física, mejora de marcas, etc.) a modo de juego y que esto conlleva a que se mejore el estado de forma de la persona, la entretenga. ¿Qué más dará que haya un trasfondo competitivo o no? El trasfondo debe ser el de la diversión y satisfacción por la actividad que se realice. Y creo que los veteranos, saben disfrutarla como los que más.

 

Os dejo un vídeo que se realizó a Valentí Hugh. Si finalmente sigue viendo separada esta frontera, ¿me podría decir si este Atleta hace deporte o actividad física?

 

Sólo espero que con la edad, pueda seguir disfrutando del Deporte/Actividad Física, compitiendo/disfrutando, para lograr marcas/satisfacciones, por algo que me apasiona.

Caminar o correr: ¿qué es mejor?

Fuente: La Vanguardia

Conclusión del mayor estudio que ha comparado los dos tipos de ejercicio: la distancia recorrida es más importante que la velocidad. Ventajas de caminar: Es tan saludable para el corazón como correr y no daña las articulaciones. Ventajas de correr: Aporta beneficios cardiovasculares rápidos y un gran bienestar psicológico.

Leer el artículo.

De tot una mica

Millor tard que mai...

El cap de setmana passat, malgrat el silenci d'aquesta setmana, va ser un gran cap de setmana pel grup aquest grup d'entrenament.

El dissabte es va disputar el Campionat de Catalunya Juvenil en P.C. i on participava el Miquel Domènech a la prova on millor es desenvolupa: els 800 metres.

Durant la setmana vam estar parlant per tal de fer desaparèixer els fantasmes que en altres èpoques l'atleta es creava sobre si ser de primer o de segon any, qüestió aquesta que els anys que representava ser de primer, demostrava una mancança d'ambició que feia que la seva qualitat aflorés. Enguany vam parlar per fer-lo fugir d'aquests pensaments.

Dissabte al matí va córrer amb les consignes clares de mantenir-se atent des de la distància pensant en una semifinal que es correria més que a la final i que hi podrien caure cadàvers abans de creuar la línia final. Així va ser i el Miquel va llegir bé la cursa per poder entrar, per temps, dins els classificats per la final de la tarda. Va realitzar uns 800 metres en 2'03".93

A la tarda, la cursa ja havia de ser una altre cosa. Es van produïr nombrosos canvis de posicions, sense que ningú portés clarament el pes de la cursa i tot es va jugar a la darrera volta que el va enganxar un pèl tancat i va provocar uns metres de dubtes que van resultar definitius. Finalment, va assolir una quarta posició final amb un discret temps de 2'05".31.

Amb aquesta cursa finalitza la participació a la pista coberta d'enguany amb el sabor agredolç de no haver pogut fer la mínima pels Campionats d'Espanya. L'any vinent segur que sí s'aconsegueix.

L'endemà, ens va tocar llevar-nos ben d'hora per viatjar cap a la població d'Oropesa de Mar on vam disputar el Campionat d'Espanya de Cros per Clubs amb el Club Atletisme Gavà.

Entre els membres del grup estaven de nou el Miquel Domènech, el Marc Solina i el Guillermo Egea. Tots aquests corredors són de l'any 1997 i aquesta fita dóna peus a que l'any vinent tinguem com objectiu tornar a aconseguir aquesta qualificació novament.

El resultat va ser una 33ª posició d'un total de 53 equips presents a la cita i on, el Miquel Domènech (140è amb 22'42"), el Marc Solina (154è amb 22'58") i el Guillermo Egea (204è amb 23'55"). Dins de Catalunya, ens vam classificar en 4a posició, el que millora el 6è que ho vam fer al cros de Mataró i que ens va donar l'oportunitat d'estar a Oropesa.

Esperem que aquesta experiència esperoni més a tots els membres del club per fer-los veure tot allò que intento inculcar durant els entrenaments i és que són un grup on hi ha una òptima qualitat per assolir fites més altes, però que només manca la qüestió de creure-s'ho per fer-ho possible. Segur que això serà un pas més.

Ara toca descansar una mica. Unes setmanes de baixar volum i intensitat previ a intentar aconseguir ser present als campionats de l'aire lliure, tant als de Catalunya com als d'Espanya.

Bé, i falta una altre menció per un altre atleta del grup que, en silenci, i sortint d'una lesió a tornat a trepitjar el tartà de nou a Sabadell, aquest cop per competir també als 800 metres, però aquest cop al Campionat de Catalunya de Veterans. No ha tingut un hivern molt lluit degut a que les lesions no l'han deixat entrenar-se gaire però aquest fet no ha aconseguit deixar-lo fóra d'un dels seus objectius de la temporada. Estic parlant del César Rodríguez, que competeix a la categoria M-35 i va aconseguir fer un setè lloc en aquesta complicada prova, amb un temps de 2'20".00. Aquest atleta, en quant pugui enllaçar més els entrenaments segur que serà capaç de baixar substancialment aquest temps. Ara, ja mira cap a l'aire lliure i pensant també en el nacional. A veure com se'ns dóna la temporada a partir d'ara.

Espero que la propera vegada que tornin a trobar-nos amb competicions, pugui actualitzar aquest bloc amb una mica més de celeritat.

Cap de setmana de tests

Aquest cap de setmana han tocat control de juvenils, i com són ells l'espina dorsal del nostre grup, hem anat a fer de nou controls a Sabadell.

 

Des dels últims realitzats, hem fet alguns canvis en les càrregues de treball. Hem el·liminat de moment el treball de musculació i hem passat a treballar més els canvis de ritme disminuïnt el treball d'intervals. S'havia detectat una certa sobrecàrrega i manca d'assimilació d'alguns treballs pel que he preferit fer aquests canvis i per intentar supercompensar el treball fet fins ara.

 

Aquest control ens ha servit com a test per veure si aquests canvis van per bon camí i es pot dir que la gent s'està trobant força més bé i les sensacions de tots és guanyar més velocitat de desplaçament.

 

El primer pujar al tartà ha estat el Miquel Domènech a la prova dels 800 metres. Li ha tocat córrer a la quarta sèrie amb un grup on segurament ell seria el corredor a bàtre i on seria difícil trobar a algú que l'ajudés en la fita d'aconseguir la mínima pel Campionat d'Espanya que s'ha de disputar a Antequera, que està posada en 2'01". Ha estat una cursa còmode per ell i on ha marcat el ritme a partir del 300. A la darrera volta, el fet d'estar al capdavant tirant ell sol l'ha portat a esfonçar-se una mica i no arribar al seu objectiu inicial malgrat estar molt contents del resultat aconseguit: 2'02".91 (MMP). Sembla que aconseguirà baixar aquesta marca.

 

Després ha estat el temps dels 3000 metres. Primer, l'Elena Villanueva ha volgut millorar les seves marques d'aquest any. Havia participat dues vegades a Sabadell aquesta temporada i el resultat no havia estat gaire agradable cronològicament. La prova s'ha desenvolupat al ritme que li és assequible però on sempre arriba el darrer kilòmetre i es desmorona una mica fent que perdi els segons preuats que li facin allunyar-se de la marca que pretenia. El cas és que aquest cop, ha tingut més noies on s'han pogut desenvolupar durant la competició i l'ha dut a aturar el cronòmetre en el 12'24".73 (MMT). Segur que podrà baixar-ho més.

 

 

En els 3000 masculins, el Guillermo Egea i el Marc Solina han fet una bona cursa millorant ambdós les seves marques. El Guillermo ha deixat el temps en 10'10".25 demostrant que és un corredor que té un final prou bo com per guanyar alguna posició els darrers metres, i el Marc, encara que portant pel seu caràcter nerviós i una mica irresponsable alhora de córrer dins d'un grup, és capaç de fer els 3km en 10'19".75. 

 

 

Han estat uns bons tests per comprovar que el grup de Sempre Endavant va per bon camí i que més tard o més d'hora, sortiran els resultats que tots desitgem. És qüestió de treball i de temps.

Primer premi per començar l'any, i aquest cop, col·lectiu

El grup de 'Sempre Endavant' em entrat en el present any amb tranquilitat aparent. Enguany no estem fent soroll, ens movem per la pista fent feina, però sense demostrar gaire del que som capaços de realitzar.

Aquesta temporada hem fet uns canvis tant alhora de la planificació general com de la programació de les sessions i tots ens estem assentant encara en aquests canvis. També s'han produït les típiques pors i respectes a canvis de categoria sense creurens gaire les nostres possibilitats i això fa la sensació d'estar perdent un que altre més.

A l'inici d'aquesta temporada, ja vam desestimar, i així ho vam parlar, preparar específicament la pista coberta. L'objectiu inicial era consolidar un òptim nivell físic, fer una bona base a nivell de força i de treball aeròbic on altres temporades es veia interrompuda de cop per voler rendir al màxim a la pista coberta. De totes formes, ara que ja estem ficats plenament en ella, sempre ens mirem les marques que no arriben i ens oblidem que ja hi haviem renunciat a l'inici dels entrenaments.

Fa uns dies el Miquel Domènech, va formar part de l'equip sub-20 masculí al Campionat de Catalunya de Pista Coberta, amb el Club Atletisme Gavà. Ho va fer corrent a la prova dels 1500m.ll. amb un nivell brutal i on ell, va estar a l'alçada de les seves darreres actuacions i que segur milloraran així arribi l'aire lliure. Va acabar amb una marca de 4'32".30.

Crec que ja ho vaig dir en una entrada anterior, que els components que aquest any tenim al grup no disposem de crossistes purs com havia estat més en altres temporades, però vés per on, aquest any arribem al Campionat de Catalunya de Cros Individual i per Clubs i resulta que amb l'equip juvenil masculí acabem en sisena posició, un lloc, malgrat estar de reserves, preferent per poder anar el proper 24 de febrer al nacional de clubs a Oropesa. Tot un premi per un equip que ens falta més convicció i creure'ns el nivell que tenim.

Hem demostrat al circuit de Mataró, que el treball fet a principi de temporada ens ha millorat el rendiment en proves que anteriorment ens costaven més degut a la manca de físic que hem potenciat. I la feina sempre acaba sortint.

El primer del grup va ser el Miquel Domènech, en 43ª posició, seguit molt d'aprop del Marc Solina, 48è i, no gaire lluny d'ells, també el tercer del grup, en Guillermo Egea al 66è lloc.

Pel que fa a més components del grup que també van ésser a Mataró, de joves a grans trobem a l'Elena Villanueva, entrant en 24ª posició de la categoria juvenil i fent una cursa molt intel·ligent adaptant perfectament les seves característiques físiques a les del circuit i anant de menys a més, superant a nombroses rivals segons els kilòmetres avançaven i la duresa del circuit les anava mermant.

Els júniors també van estar allà donant 'el callo'. El primer en creuar l'arribada va ser el Marc Masip en 52a posició i en una temporada on està deixant enrrera les lesions de l'any passat i on poc a poc anirà fent-se un lloc més ampli però en les proves de pista més que en les de ruta i cros. També el nouvingut Joël Codina, que lluny d'espantar-se davant l'avís que estaria en una batalla campal, va voler ser-hi com a component del grup i va comprobar com les gasten en aquest tipus de proves. Va arribar el 61è però demostrant segons van passant els mesos, que el seu grau de forma es va posant cada cop més a l'alçada dels seus companys de grup i que en properes temporades estarà al nivell de tots ells, si no més per endavant. Ganes no li falten.

En categoria promesa, hi va participar l'Irving Motto qui va demostrar com no s'ha de defallir mai en una temporada que no li està sent massa favorable, però no dubta de possar-se les sabatilles i punxar-se el pitrall a la samarreta per tal de formar part d'aquest fabulós equip humà.

Després i com a únic representant del club a la categoria sènior degut a problemes de lesions, jo mateix, que aquest cop sí, vaig poder acabar la competició comprovant els canvis en un circuit de Mataró que es va fer d'allò més exigent i que va estar al nivell d'un Campionat autonòmic. Vaig entrar en una modesta 86a posició però que, com diuen en gastronomia, 'el que no mata, engreixa' i en aquest cas 'tot suma' per preparar la Marató de Barcelona que costa treballar, sobretot en el que fa referència a les rodades llargues. Però això són altres el·lucubracions.

Dispersió per acabar l'any

El darrer dia de l'any, el grup d'entrenament es va dispersar per córrer diferents curses per despedir el 2012.

Vam estar, evidentment, a la cursa dels Nassos de Barcelona i a la San Silvestre Vallecana, però també vam tenir representacions més 'exòtiques' com Las Rozas, o Torrelavega. La veritat és que em plau d'orgull que la gent s'apasioni tant per l'atletisme que malgrat estar de vacances, o amb família, trobin un moment per gaudir d'aquest saludable esport que practiquem.

A la Cursa dels Nassos hi van pendre part set dels meus atletes.

Els que millor prestació van tenir van ser l'Àlex Fortuna amb 37'40", i el Marc Masip que va fer 37'54". A ells dos el va seguir el muntanyer Domingo de San Eusebio amb 41'37", el Joël Codina que amb 42'59" va aconseguir la seva marca personal i demostra que poc a poc va baixant aconseguint unes marques que encara rebaixarà més durant aquesta temporada. Té moltes ganes de millorar i això es nota tant en els entrenaments com en les competicions que realitza.

També el Josep J. Franco va aconseguir una marca de 45'02" malgrat de sortir molt endarrerit fent companyia a les seves filles. La Lorena Salas, va recórrer els 10km en 46'37" demostrant que poc a poc va sortint de la seva lesió, i que malgrat no estar curada del tot, no es va voler perdre la darrera cita de l'any. I per tancar el grup, el Juan Pedro Pérez amb 55'05", la Marisol Soler amb 55'27" després de la seva recenta maternitat i que després de sis mesos del part i de tenir un altre nen de tres anys va voler tornar a córrer per anar-se posant en forma poc a poc.

A la San Silvestre Vallecana vam estar representada pels Villanueva: l'Elena Villanueva va arribar en 10a posició dins la seva categoria i va fer el recorregut en 46'22". El seu pare, el Francisco Villanueva, va arribar en un temps de 46'47".

A Las Rozas, hi va assistir el Santiago Pereda, que també sobre una distancia de 10km va acreditar un temps de 38'28" i va arribar a la posició 41a..

I finalment, l'Irving Motto va fer la San Silvestre de Torrelavega de 4km acabant en 14'43".

Aquest ha sigut un desgloç de quant i per on hem corregut el darrer dia del finalitzat any 2012.

Esperem que aquest 2013 sigui un any de més i millors kilòmetres. 

Compte que no es pot estar a tot arreu

Aquesta és una reflexió dirigida a mi mateix però que la vull fer extensiva a tothom que pugui llegir aquest modest bloc.

Aquesta temporada, i els que hem veieu bastant sovint, esteu veient com poc a poc estic deixant enrere antigues lesions de tendinitis al tendó d’Aquil·les i em vaig trobant més en forma en els meus entrenaments i competicions.

La millora de la forma fa que em vagi empentant més i més a competir i a tornar a marcar-me objectius cronomètrics que pensava que hauria de deixar aparcats i tornar a fer. Aquesta ha estat la idea inicial al principi de la temporada.

Però segons anaven passant entrenaments, quilòmetres i competicions, aquests objectius s’han anat allunyant i s’han anat convertint en objectius cada cop més ambiciosos i les ganes s’estan tornant a apoderar de les meves cames. I on em porta tot això?

 Tot això acaba derivant en que ja feia temps que tenia feta una inscripció a la marató de Barcelona i que en el seu moment, només volia fer per tal de tornar a viure la sensació de córrer de nou la marató (en porto dotze a les meves cames i des del 2008 que no en faig cap). Ara torno a tenir l’il·lusió de baixar de les 3h.

A més, i com a federat, no vull deixar de banda els objectius cronomètrics i de competicions federatives en totes les distàncies i miro, tant la pista coberta, com l’aire lliure, o les competicions de ruta de la mitja marató i dels 10km.

Quan miro el calendari atlètic quedo esfereït i no sé si seré capaç de surtir-me’n de tot plegat. Malgrat això, com entrenador, no recomanaria a ningú una temporada així i sabent que millor seria centrar-me en un parell de proves per la temporada, faré tot allò que no s’hauria de fer sempre tenint cura de totes les senyals que el cos pugui donar-me per tal de no caure en errades que, davant una planificació així, sobta a la vista