Cap de setmana de tests

Aquest cap de setmana han tocat control de juvenils, i com són ells l'espina dorsal del nostre grup, hem anat a fer de nou controls a Sabadell.

 

Des dels últims realitzats, hem fet alguns canvis en les càrregues de treball. Hem el·liminat de moment el treball de musculació i hem passat a treballar més els canvis de ritme disminuïnt el treball d'intervals. S'havia detectat una certa sobrecàrrega i manca d'assimilació d'alguns treballs pel que he preferit fer aquests canvis i per intentar supercompensar el treball fet fins ara.

 

Aquest control ens ha servit com a test per veure si aquests canvis van per bon camí i es pot dir que la gent s'està trobant força més bé i les sensacions de tots és guanyar més velocitat de desplaçament.

 

El primer pujar al tartà ha estat el Miquel Domènech a la prova dels 800 metres. Li ha tocat córrer a la quarta sèrie amb un grup on segurament ell seria el corredor a bàtre i on seria difícil trobar a algú que l'ajudés en la fita d'aconseguir la mínima pel Campionat d'Espanya que s'ha de disputar a Antequera, que està posada en 2'01". Ha estat una cursa còmode per ell i on ha marcat el ritme a partir del 300. A la darrera volta, el fet d'estar al capdavant tirant ell sol l'ha portat a esfonçar-se una mica i no arribar al seu objectiu inicial malgrat estar molt contents del resultat aconseguit: 2'02".91 (MMP). Sembla que aconseguirà baixar aquesta marca.

 

Després ha estat el temps dels 3000 metres. Primer, l'Elena Villanueva ha volgut millorar les seves marques d'aquest any. Havia participat dues vegades a Sabadell aquesta temporada i el resultat no havia estat gaire agradable cronològicament. La prova s'ha desenvolupat al ritme que li és assequible però on sempre arriba el darrer kilòmetre i es desmorona una mica fent que perdi els segons preuats que li facin allunyar-se de la marca que pretenia. El cas és que aquest cop, ha tingut més noies on s'han pogut desenvolupar durant la competició i l'ha dut a aturar el cronòmetre en el 12'24".73 (MMT). Segur que podrà baixar-ho més.

 

 

En els 3000 masculins, el Guillermo Egea i el Marc Solina han fet una bona cursa millorant ambdós les seves marques. El Guillermo ha deixat el temps en 10'10".25 demostrant que és un corredor que té un final prou bo com per guanyar alguna posició els darrers metres, i el Marc, encara que portant pel seu caràcter nerviós i una mica irresponsable alhora de córrer dins d'un grup, és capaç de fer els 3km en 10'19".75. 

 

 

Han estat uns bons tests per comprovar que el grup de Sempre Endavant va per bon camí i que més tard o més d'hora, sortiran els resultats que tots desitgem. És qüestió de treball i de temps.

Primer premi per començar l'any, i aquest cop, col·lectiu

El grup de 'Sempre Endavant' em entrat en el present any amb tranquilitat aparent. Enguany no estem fent soroll, ens movem per la pista fent feina, però sense demostrar gaire del que som capaços de realitzar.

Aquesta temporada hem fet uns canvis tant alhora de la planificació general com de la programació de les sessions i tots ens estem assentant encara en aquests canvis. També s'han produït les típiques pors i respectes a canvis de categoria sense creurens gaire les nostres possibilitats i això fa la sensació d'estar perdent un que altre més.

A l'inici d'aquesta temporada, ja vam desestimar, i així ho vam parlar, preparar específicament la pista coberta. L'objectiu inicial era consolidar un òptim nivell físic, fer una bona base a nivell de força i de treball aeròbic on altres temporades es veia interrompuda de cop per voler rendir al màxim a la pista coberta. De totes formes, ara que ja estem ficats plenament en ella, sempre ens mirem les marques que no arriben i ens oblidem que ja hi haviem renunciat a l'inici dels entrenaments.

Fa uns dies el Miquel Domènech, va formar part de l'equip sub-20 masculí al Campionat de Catalunya de Pista Coberta, amb el Club Atletisme Gavà. Ho va fer corrent a la prova dels 1500m.ll. amb un nivell brutal i on ell, va estar a l'alçada de les seves darreres actuacions i que segur milloraran així arribi l'aire lliure. Va acabar amb una marca de 4'32".30.

Crec que ja ho vaig dir en una entrada anterior, que els components que aquest any tenim al grup no disposem de crossistes purs com havia estat més en altres temporades, però vés per on, aquest any arribem al Campionat de Catalunya de Cros Individual i per Clubs i resulta que amb l'equip juvenil masculí acabem en sisena posició, un lloc, malgrat estar de reserves, preferent per poder anar el proper 24 de febrer al nacional de clubs a Oropesa. Tot un premi per un equip que ens falta més convicció i creure'ns el nivell que tenim.

Hem demostrat al circuit de Mataró, que el treball fet a principi de temporada ens ha millorat el rendiment en proves que anteriorment ens costaven més degut a la manca de físic que hem potenciat. I la feina sempre acaba sortint.

El primer del grup va ser el Miquel Domènech, en 43ª posició, seguit molt d'aprop del Marc Solina, 48è i, no gaire lluny d'ells, també el tercer del grup, en Guillermo Egea al 66è lloc.

Pel que fa a més components del grup que també van ésser a Mataró, de joves a grans trobem a l'Elena Villanueva, entrant en 24ª posició de la categoria juvenil i fent una cursa molt intel·ligent adaptant perfectament les seves característiques físiques a les del circuit i anant de menys a més, superant a nombroses rivals segons els kilòmetres avançaven i la duresa del circuit les anava mermant.

Els júniors també van estar allà donant 'el callo'. El primer en creuar l'arribada va ser el Marc Masip en 52a posició i en una temporada on està deixant enrrera les lesions de l'any passat i on poc a poc anirà fent-se un lloc més ampli però en les proves de pista més que en les de ruta i cros. També el nouvingut Joël Codina, que lluny d'espantar-se davant l'avís que estaria en una batalla campal, va voler ser-hi com a component del grup i va comprobar com les gasten en aquest tipus de proves. Va arribar el 61è però demostrant segons van passant els mesos, que el seu grau de forma es va posant cada cop més a l'alçada dels seus companys de grup i que en properes temporades estarà al nivell de tots ells, si no més per endavant. Ganes no li falten.

En categoria promesa, hi va participar l'Irving Motto qui va demostrar com no s'ha de defallir mai en una temporada que no li està sent massa favorable, però no dubta de possar-se les sabatilles i punxar-se el pitrall a la samarreta per tal de formar part d'aquest fabulós equip humà.

Després i com a únic representant del club a la categoria sènior degut a problemes de lesions, jo mateix, que aquest cop sí, vaig poder acabar la competició comprovant els canvis en un circuit de Mataró que es va fer d'allò més exigent i que va estar al nivell d'un Campionat autonòmic. Vaig entrar en una modesta 86a posició però que, com diuen en gastronomia, 'el que no mata, engreixa' i en aquest cas 'tot suma' per preparar la Marató de Barcelona que costa treballar, sobretot en el que fa referència a les rodades llargues. Però això són altres el·lucubracions.